Avui us presento la poda d’un roser que em va fer entre pena i il·lusió de podar. Es tracta d’un roser ubicat a casa d’un dels meus veïns, que lamentablement va deixar aquest món el passat agost de 2022. Com ja sabeu, des de sempre m’han agradat les roses i totes les flors en general, per això, mentre ell estava a l’hospital jo em vaig fer càrrec del manteniment del seu jardí. Simplement, el que podia fer era regar les plantes i procurar que continuessin vives per quan ell tornés. En dues ocasions vaig mantenir el jardí viu, però la vegada que va fer tres que va estar ingressat, ja no va tornar. Va ser un cop molt dur per a mi i per la meva família i part dels veïns és clar. A causa del malestar que m’ocasionava entrar en aquella casa sobretot pels records que hi havia, vaig deixar de mantenir el jardí i això va ser sinònim que tot es descontrolés, sobretot per les males herbes. Com que em feia molt de mal veure-ho tot descontrolat perquè a ell li agradaven molt les plantes en general, vaig demanar permís al seu germà per poder arreglar totes les plantes i treure totes les males herbes perquè no em podia permetre de veure-ho tot tal com estava. Em va donar el permís i automàticament després vaig començar amb la neteja. Hi havia uns rosers petits que estaven massa junts els uns dels altres i entre això i les herbes que van créixer no es desenvolupaven com ho haurien de fer, així que em vaig disposar primerament a treure les males herbes, posteriorment vaig treure un dels rosers que estava més perjudicat (el vaig trasplantar a un test més petit i ara està a casa meva) i finalment vaig podar els que quedaven, que eren quatre i eren petits. Aquests no varen ser un problema, perquè no hi havia gaire feina degut a la seva reduïda mida, el que em va donar problemes va ser el més gros de tots, un roser que té molts anys i una envergadura d’uns dos metres i mig d’alçada aproximadament. Des de la porta de casa meva en podia veure les roses grogues a la punta de tot. Per poder podar aquest, primer vaig demanar permís i vaig ensenyar el punt que vaig veure a la neboda del difunt, que és qui vindrà a viure a aquesta casa. A continuació, us ensenyo una fotografia del que vaig observar i va ser el que em va fer decidir.
Com podeu observar, el roser en un punt donat va començar a créixer a l’altra banda de la tanca i en el seu dia no es va fer res per a solucionar-ho i evitar que aquest problema anés a més. Aquesta branca començava ja a tenir un cert perill, tant per aquesta branca com pel roser sencer. Si mireu més atentament, veureu que estava començant a desenvolupar-se al voltant del tros de tanca el qual havia travessat (dit d’una altra manera més fàcil: el roser s’estava menjant la tanca).
Després de contemplar les possibles opcions en veure aquest problema, vaig parlar amb els familiars i els hi vaig exposar les tres solucions que vaig trobar. La primera i la més simple de totes: deixar-lo tal com estava i arriscar-se a perdre tot el roser. La segona: tallar només la branca just per sota el tub que subjecta la tanca i lligar-la per evitar que tornés a passar el mateix en un futur. I la tercera opció i la més viable: podar del tot el roser i deixar les tres branques principals a la mateixa alçada. Ells mateixos van observar que jo portava raó en veure que això no podia seguir d’aquesta manera, van decidir de tirar per la tercera opció (tallar les tres branques principals a la mateixa alçada). Els hi vaig dir que van triar molt bé perquè a més a més, li feia falta una bona esporgada.
A les fotografies que heu vist just abans d’aquest text, podeu veure l’abans i el després d’aquest roser. Vaig començar per fer un buidatge general de branques petites, i dues de les més grosses les vaig rebaixar per tal que en el moment de fer el tall a la branca problemàtica, em resultés més fàcil per no tenir cap entrebanc que m’impedís treballar còmodament. Però tot sigui dit, em va donar més problemes dels que em pensava. El pla inicial era començar a tallar des de la punta fent trossos petits per millorar el processat final, però com he dit que era molt alt, vaig haver de fer el tall directament gairebé a l’alçada final. A les zones on era possible, feia els talls amb unes tisores de podar petites, arribava fins on podia i després agafava les tisores de palanca i tallava a les zones més gruixudes, però la veritat em va sorprendre que em va costar més del que em pensava tallar l’última branca. Vaig haver de fer molta força perquè no hi havia manera de tallar-la, però com diuen en castellà “más vale maña que fuerza”, vaig fer el tall per dos costats oposats i això em va facilitar la feina. Com que començava a estar enganxada amb la tanca, vaig haver de fer una mica de joc (tirar la branca amunt i avall per tal de trencar aquesta connexió) i seguidament va sortir sense problema. Tot seguit, l’únic que vaig haver de fer va ser moure-la amunt i agafar-la per l’altra banda, vigilant és clar amb les punxes que tenia que no eren pas petites. Després d’observar, vaig veure que podia treure uns quants esqueixos per reproduir el roser, així que vaig mirar les millors branques que hi havia i les que em podien proporcionar un esqueix i en vaig treure un total de dotze trossets. Un cop solucionat això, només quedava igualar les tres branques grosses i les altres petites i donar els angles adequats (uns quaranta-cinc graus) i la feina ja estava acabada. Entre la poda en general i fer la tria, com que vaig tenir tantes dificultats, m’hi vaig estar una mica més de mitja hora. Per acabar, us explico un apunt important i com plantar un esqueix en cas que se us presenti l’ocasió en algun moment de la vostra vida. Heu de tenir molt en compte i per això és el més rellevant (us semblarà una cosa òbvia, però és sempre el punt on la gent sempre s’equivoca) que quan talleu el tros que us interessa, de respectar la direcció de creixement, és a dir, que us heu de fixar en plantar-los que la punta que heu tallat més avall sigui la que està enterrada a la terra. Una manera d’identificar les direccions és fent un tall diferent a cada punta. Per exemple, a la punta que ha d’anar enterrada se li pot fer un tall recte, i la punta que ha de quedar a la superfície se li pot fer directament el tall amb l’angle correcte. Pel que fa a la terra, us recomano que sigui una terra de qualitat per donar una mica més de possibilitat de vida a l’esqueix, i ja que us parlo de recomanacions, també podeu aportar una mica d’hormona de creixement d’arrels (aquest producte el podeu trobar en qualsevol centre especialitzat en jardineria), que sempre els ajudarà a tirar endavant. Finalment, procureu tenir-lo al sol les màximes hores possibles i proporcionar aigua freqüentment.