El sanejament d’un roser és potser un moment important per l’evolució de la planta. És el moment on traiem les parts que el poden estar perjudicant per deixar pas que es desenvolupi correctament i, per tant, creixi més fort. Si per les raons que siguin no s’actua retirant aquestes parts, pot ser perjudicial i pot provocar un possible deteriorament del nostre exemplar.
L’època on hem d’estar alerta per portar a terme aquest sanejament és el moment que el roser comença a florir. És a dir, des de la primavera fins a final d’estiu, que és normalment quan deixen de fer roses. Si es dona el cas que algun roser que teniu a casa fa alguna flor a l’hivern, heu de fer el mateix com si fos a l’estiu (tenint en compte, que a l’hivern se’ls hi ha de fer una poda de manteniment). Aquest tipus de poda és molt més fàcil que la poda que se’ls fa amb el fred, ja que simplement consisteix a retirar les roses que ja s’han assecat. A continuació us explico aquest procediment i podreu veure un exemple clar amb aquestes dues fotos.
A la foto de l’esquerra podeu veure que hi ha dos rosers que si ús i fixeu podreu veure que hi ha uns punts marrons que són les restes de la rosa, és el que queda quan han caigut tots els pètals (per entendre’ns, és el recipient que queda on en el seu interior es troben les llavors). En canvi, a la foto de la dreta, aquests petits recipients ja no hi són. Per aconseguir que els vostres rosers llueixin igual que aquests dos i que us ofereixin roses fins al final de la temporada, tingueu en compte el que us explicaré ara.
-Primer: heu de localitzar les parts que s’han de retirar. Són fàcils de veure perquè, com ja us he dit abans tenen una coloració marronosa i es veuen clarament amb el contrast verd de les fulles.
-Segon: un cop les heu trobat, procureu tenir una galleda buida a mà per anar deixant les restes. Agafeu les tisores de podar, que us heu d’assegurar que estan afilades per poder fer un tall el més net possible i per últim i no menys important, si voleu evitar punxades, agafeu uns guants de jardineria per evitar accidents.
-Tercer: si ja teniu tot el material, ara ja podeu començar a podar. Agafeu la rosa per la punta i mireu atentament el tronc, baixeu a poc a poc fins que veieu on comencen les fulles. Heu de tallar just per sota del segon o el tercer tram de fulla, és a dir, si decidiu tallar a partir del segon començament de fulla, vol dir que heu de tallar just per sobre de la tercera fulla. Heu de fer un tall net (d’aquí la importància de tenir una eina afilada) d’uns quaranta-cinc graus aproximadament, perquè així evitarem que s’hi acumuli aigua si plou i evitarem possibles malalties. Ara, simplement heu d’anar repetint el mateix per tot el roser fins a deixar-lo el més net possible, si veieu que hi ha alguna fulla seca, també podeu aprofitar i retirar-la.
Com us havia dit, és una feina de poda molt fàcil, que no us portarà gaire feina i sobretot no us traurà gaire temps. Jo per fer aquests dos que veieu i un altre de més petit que hi ha al costat he tardat uns deu minuts. Quan hagi passat un temps, veureu que torna a brotar per on havíeu tallat i, per tant, això seran roses noves.
Per acabar, us deixo una foto de com us hauria de quedar el tall si heu fet tot el que abans ho he explicat. No patiu si no us queda bé les primeres vegades que ho feu, ja anireu millorant amb la pràctica.
