Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de tornar a fer una feina que feia uns quants anys que no practicava, més concretament des que vaig acabar les pràctiques del cicle formatiu de jardineria (si no sabeu del que us parlo, podeu llegir l’article “el meu projecte” aquí).
Al principi quan la directora em va dir que havia de fer això em vaig posar bastant contenta igual que nerviosa, sobretot perquè era la primera vegada que ho feia d’ençà que estava en aquesta empresa i era una manera de demostrar que podia fer-ho. Però no us negaré que la meva percepció va canviar una mica quan vaig anar fins al lloc corresponent, ja que la cosa era molt més complicada del que em pensava. La cosa es tractava de retallar unes tanques fetes amb Laurus, que és una de les espècies vegetals més utilitzada per a quan es vol crear una barrera per evitar mirades indiscretes.
El primer problema que vaig veure i era el més evident és que feia uns anys que ningú ho tocava. No és una sola estructura, sinó que són sis tanques petites individuals. Per entendre’ns, són sis tanques petites rectangulars que van d’una cantonada a l’altre del bloc, i entremig es van interrompent perquè hi ha les portes d’entrada i de garatge. El segon problema és que algunes parts estan en molt mal estat, té trossos morts que en un futur seran substituïts. Un altre inconvenient més que evident era la quantitat d’escombraries i males herbes que hi havia a l’interior de cada rectangle.
Un cop analitzats tots els problemes, ens vàrem posar en marxa. Mentre els meus ajudants anaven retirant les males herbes, jo anava tallant les branques més gruixudes de la tanca més llarga (això ho vaig fer per evitar problemes amb la màquina),. Un cop fet aquest primer pas, era moment d’agafar les eines, en aquest cas un retallatanques. No és més que un motor i una espasa en forma de serra doble. Aquest moviment de zig-zag és el que talla les fulles.
Em vaig emocionar recordant moments i anècdotes passades, recordava també cada detall que el meu instructor d’aquells temps em va dir i que tant em van ajudar per a fer aquesta feina. Aquesta màquina no té gaire complicació, si és de bateria només heu d’accionar un botó, en canvi, si és de benzina ja és un altre tema, jo anava amb una de bateria.
Si mai heu d’esporgar una tanca, la planta que sigui que estigueu retallant us guiarà. Ara us preguntareu, i això com se suposa que ho fa? Bé, si es dona el cas que s’hi han anat intervenint i no s’ha deixat créixer de manera lliure com és aquest cas, quan passeu la serra ja notareu que arriba un punt que no podreu passar, les mateixes branques antigues faran de topall. Si és un exemplar jove, sereu vosaltres els que haureu de decidir quina alçada voleu que tingui, i serà la que respecteu les pròximes vegades.
Després de passar-me vuit hores amb la màquina fent moviments horitzontals, verticals i diagonals, la feina va quedar feta. Va ser una gran satisfacció veure-ho acabat, després del gran esforç que em va suposar i sobretot, em va satisfer les paraules d’agraïment que rebia per part dels vianants i veïns del bloc de pisos, i les diverses felicitacions que em van arribar per diverses parts.
A la imatge de l’esquerra podeu veure com és un tallatanques i quina espècie és el Laurus. En aquesta tot just començava la feina, només havia fet una primera passada a la part superior, com podeu apreciar.
A la imatge de la dreta ja tenia pràcticament tota la feina feta, només em quedava acabar la part que em va portar més feina de totes. Es pot observar la gran diferència que hi ha entre les dues fotografies. En aquesta també es veu quina disposició tenen les tanques, així ho podeu entendre més bé si es dona el cas a l’explicació que us he fet al principi d’aquest article no ho heu acabat de tenir-ho clar.