Cactus Kalanchoe Tormentosa

Aquesta és una de les suculentes preferides que tinc, i perquè no dir-ho, una de les que més em costa de fer viure. Es tracta de la Kalanchoe tormentosa, que popularment es coneix com a orelles de gat i la podem trobar a Madagascar. És de creixement lent i si el lloc on està li agrada, es ramificarà molt fàcilment i creixerà arribant a fer més d’un metre i mig d’alçada. És una planta tota ella molt i molt curiosa. La planta en tota la seva totalitat està coberta per uns pèls blancs que li fan donar una aparença apelfada i aquesta aparença és la que li dona el nom comú que us he dit abans. Però no us confieu, perquè aquesta vellositat en realitat són unes punxes que si us les claveu, i parlo per experiència pròpia, no us les podreu treure a menys que no agafeu una lupa i unes pinces. Les fulles són allargades i gruixudes, en forma oval i una mica en forma de quilla al revers. Entre les seves característiques veurem que el perfil està recobert de petites taques de color marró fosc, que coincideixen també amb els marges que són també una mica dentats. Les flors, jo personalment no les he vist mai en cap dels exemplars que tinc ni enlloc on hagi anat que n’hi havia. S’ha de tenir en compte que només surten en Kalanchoes que són adultes. Del centre d’aquesta, apareix una tija llarga i sense fulles que acaba en una inflorescència amb flors petites de color salmó o rosat. Principalment, la forma de les fulles i les característiques generals de la planta, està formada per recaptar aigua, ja que està creada per estar adaptada a climes molt secs on les precipitacions són escasses. Cal dir també que no suporta gens bé els climes freds, això vol dir que no es pot exposar a temperatures inferiors a deu graus positius. Si s’exposa a temperatures inferiors, us podeu arriscar que sofreixi danys, i els veureu amb la caiguda de les fulles. Està adaptada a créixer en ambients semiàrids i a una exposició a ple sol, per això a casa la podem tenir al sol sense cap problema, però agraeix també una mica d’ombra sobretot quan les temperatures són més altes, i així, perquè no dir-ho, evitem alguna possible desgràcia com que es cremin les fulles i us quedeu sense planta. Una altra cosa a tenir en compte per evitar la mort de la planta és el reg i l’excés d’humitat. S’ha de vigilar amb la humitat que es pugui posar a les fulles, l’aigua s’estanca entremig dels pèls i això pot provocar que és podreixin i caiguin. Els regs s’han de proporcionar moderadament. A l’hivern, només aportar aigua quan la planta realment ho necessiti, és a dir quan veiem que la planta es comença a arrugar, i ser més abundant durant l’època de creixement esperant que la terra estigui seca entre reg i reg. Si teniu en compte tot el que he dit anteriorment, creieu-me que tindreu planta per temps.