Cactus Rebutia Muscula

En el dia d’avui us presento la Rebutia Muscula, coneguda també amb el sinònim científic d’Aylostera muscula. La podem trobar al sud l’Amèrica, més concretament a la zona de Bolívia. És un cactus de forma globular de mida petita. Durant la seva joventut tendeixen a allargar-se fins a aconseguir una alçada no superior als sis centímetres d’altura. No us deixeu enredar pel seu aspecte suau i esponjós, ja que sota aquesta vellositat blanca amaga unes petites punxes, normalment en grups de cinquanta i amb una grandària de dos centímetres i mig que si el toqueu sense voler (o volent perquè penseu que no us farà res) estareu dies i dies traient espinetes pràcticament invisibles de la zona on sigui que heu tingut la mala sort que us toqui la Rebutia. Per treure aquestes punxes, teniu dues opcions: Us ompliu de paciència i les aneu traient una per una i resant perquè no en quedi cap que no l’hàgiu vist i se us clavi encara més o podeu agafar una mica d’oli i passeu per la zona on tingueu el problema. Amb aquest segon mètode, us ha de funcionar i no heu de tenir gaires entrebancs. Ara direu, però Anna, podem fer servir guants i això ja no passarà! No amics meus, creieu-me quan us dic que tot i que porteu uns guants completament cuirassats, les punxes sempre troben el lloc per travessar el guant i arribar a la pell. És igual si són espines petites o grosses, pràcticament sempre travessen.

La millor manera de treballar amb cactus (ara parlo en general, sense especificar cap classe ni gènere) és des del respecte. Si la planta nota que no li voleu fer mal, ella no et farà mal. En canvi, si aneu amb males intencions, ella s’hi tornarà. És clar que amb això no tothom i creu, i és totalment respectable, però és el meu punt de vista i estic segura que el comparteixo amb moltes de les persones que estan llegint aquest article. Després d’aquest petit incís, continuo explicant aspectes de l’Aylostera. I continuaré per la floració. Floreixen durant els mesos de primavera, amb unes flors petites i uns pètals allargats, força nombroses, molt cridaneres i d’un color taronja llampant. És recomanable tenir-lo a un lloc en semi ombra, tot i que la llum directa tampoc li desagrada. Convé que a l’hivern la temperatura mínima no baixi dels quatre graus positius. Si això passa, podríem posar el cactus en perill de mort. Són resistents a les plagues, però el seu punt sensible és l’excés d’aigua.

I per últim i no menys important, el tema del reg: un cop per setmana a l’estiu, un cop cada quinze dies a la primavera i retirar completament d’aportació d’aigua durant l’hivern. Tot això s’ha de fer esperant que la terra estigui completament seca entre reg i reg. L’únic moment que s’ha de regar a l’hivern és si el tenim a dins de casa o en un hivernacle, en aquest cas es pot donar aigua cada quaranta dies aproximadament.