Cactus Matucana Madisoniorum

El gènere de matucana no és un dels gèneres més coneguts que existeixen, i això els fa certament especials. Avui us presento la Matucana madisoniorum. Comença sent un cactus rodonet i petit de color verd grisós que es va allargant a mesura que van passant els anys. Amb el temps, pot arribar a mesurar entre quinze i vint centímetres d’altura. Les punxes són fosques, flexibles i amb un cert grau de curvatura. Normalment, s’ajunten de cinc en cinc, però si hi ha algun factor incident, les punxes poden ser solitàries o fins i tot inexistents. Pel que fa a les flors, són molt vistoses, tubulars i acostumen a ser de color blanc, taronja o vermell, que és el color més comú. El seu temps per florir és entre la primavera i l’estiu. És important tenir en compte que no aguanta el fred, la temperatura òptima mínima on es pot exposar sense patir problemes, és de dotze graus positius. Si el teniu en un lloc on la temperatura mínima baixa dels zero graus, se’ls hi ha de proporcionar una mica de refugi, com per exemple posar un plàstic que els protegeixi del fred i un para-sol negre o verd a l’estiu si les temperatures màximes són molt altes i, per tant, el sol és molt calent, per evitar cremades i com a conseqüència la mort del cactus. També s’ha de tenir en compte els períodes de reg. A principis de primavera, com que la temperatura és encara una mica inestable, és convenient regar un cop al mes. Llavors, a mesura que les temperatures van pujant i ens anem acostant a l’estiu, un cop cada quinze dies, assegurant-nos sempre que la terra estigui completament seca. Quan comença el fred, o cosa que és el mateix, a mitjans de tardor i hivern, s’ha de retirar completament l’aportació d’aigua i reprendre-ho a la primavera següent. Finalment, remarcar també, que un altre factor que el pot portar a la mort, és com pràcticament en totes les espècies de cactus, l’excés d’aigua. Per això torno a repetir, que és crucial que el substrat estigui completament sec abans de tornar a regar.