Cactus Eriocyse Crispa

Aquí tenim Eriocyse Crispa, també coneguda amb el sinònim científic de  Neoporteria Crispa. És originària de Xile. Les característiques principals que podríem dir d’aquesta espècie és que el seu pitjor enemic sens dubte és la humitat. Si reguem massa el cactus, el pitjor que pot passar és portar-lo a la mort. Per això, és convenient i per experiència pròpia, començar a regar-los a la primavera, quan les temperatures mínimes superen els set graus, un cop al mes o quan la terra estigui completament seca (si s’escau fer-ho abans perquè ha fet molta calor, es poden regar un cop cada quinze dies), hi ha l’estiu, un cop cada quinze dies, comprovant també que entre reg i reg la terra estigui seca. A la tardor, s’han de deixar de regar perquè tant els cactus com les plantes en general entren en repòs, això vol dir que la seva activitat és mínima. És molt important a l’hivern no regar-los, ja que les temperatures sota zero podrien afectar-lo negativament. La floració dels eriosyce acostuma a ser en forma d’embut i de colors rosa, vermellós o blanc. El seu creixement és més aviat lent, per això, el seu petit diàmetre permet plantar-los en un test petit dins de casa o en un hivernacle, sempre, ambdós casos, aportant la quantitat més gran de llum possible.