Cactus Parodia Leninghausii

Us presento un dels cactus que diria jo que tinc obsessió per ell, sempre que vaig a algun lloc on tenen aquesta espècie, no puc evitar de comprar-ne un, però a vegades m’he de controlar mentre penso: en tens molts d’aquests, no te’n fa falta un altre! (aquesta és l’única manera que tinc de no comprar-ne encara més). Es tracta de la Parodia Leninghausii, procedent de l’estat de Río Grande del Sur, al Brasil. El seu nom comú més popular és el de pilota daurada. També, a més a més, el podem trobar com a torre groga, ja que quan creix ho fa de manera arbustiva, te port arbustiu amb les tiges agrupades, recte i de forma cilíndrica. Com més vegades es ramifica, més va augmentant la seva mida total. Aquesta espècie és una de les que es poden contar i veure millor les costelles i d’on surten les punxes. Té prop de trenta costelles longitudinals força profundes. De cada arèola que també es veu bastant clarament, surten entre quatre i cinc espines centrals i unes vint de radials, de color groc i cal dir que són bastant grosses, poden fer fins a deu centímetres de llargada. Tot i que el cos del cactus és de color verd clar, el groc es barreja a causa de la gran quantitat de punxes que té repartides per a tota la seva superfície, això fa que es consideri més verd grogós que només verd sol. Normalment, creix entre els seixanta centímetres i el metre d’alçada si està en les millors condicions. Ha d’estar millor en una zona de semiombra i a les hores centrals del dia, evitar els rajos del sol més directes i calents. Si rep massa insolació podem provocar cremades al cos. També li agrada el fred i encara menys les gelades. És millor no exposar-lo a temperatures inferiors a set graus positius. Si allà on el teniu a l’hivern fa molt fred, procureu protegir-lo ja sigui, si és possible, posant-lo a l’interior de casa o si no és possible tapant-lo amb alguna coberta. Pel que fa a les flors, jo personalment no n’he vist mai cap de florit, però pel que he vist a les recerques a internet o per persones que sí que n’han vist, és que són d’un color groc intens amb forma d’embut. Fa uns petits fruits que no tenen punxes. El reg ha de ser abundant a la primavera i estiu (un cop a la setmana a l’estiu o bé un cop cada quinze dies tant a la primavera i a l’estiu, depenent de la calor que faci allà on el tingueu). A la tardor es pot regar un cop al mes si el fred no és gaire acusat, si ja les temperatures a la tardor són inferiors als sis graus, deixar de regar fins a la temporada següent. Sempre assegurar-nos que el substrat està completament sec abans de tornar a regar.

Finalment, no té gaires enemics, només hem d’estar alerta als estius calorosos perquè pot ser atacat pel pugó i la cotxinilla cotonosa.