La Parodia Ottonis es coneix també amb els sinònims científics de Echinocactus Ottonis i Parodia Paraguayensis entre d’altres. Procedent d’Amèrica del Sud i creix repartit entre Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. Són cactus de forma globular que no superen els dotze centímetres d’alçada amb unes costelles que són força curioses: en té entre nou i dotze i són més aviat rodones. La llanositat blanca que apareix a la seva joventut sobresurt respecte al color verd fosc que té el cos de cactus. De cada arèola surten entre cinc i nou espines radials corbades i entre una zero i cinc de radials més rectes i llargues. Les flors normalment són grogues, a vegades se n’han vist d’un color rosat i apareixen a la part superior del cactus amb una mida d’entre sis i deu centímetres de diàmetre, tota ella és molt espectacular de veure. Excepcionalment, s’han donat casos d’exemplars que són molt joves també han florit. Com moltes altres varietats de cactus, creix sense dificultats a ple sol, però tampoc tindrà dificultats per viure si està ubicat en semi ombra. A l’hivern, tot i que podria resistir alguna glaçada molt lleugera i sobretot molt puntual, no és recomanable exposar-lo a temperatures mínimes inferiors als quatre graus positius.
El reg ha de ser moderat a la primavera i estiu, si la calor és molt acusada, ens podem permetre de regar un cop per setmana tant a la primavera com a l’estiu, si no, el més adient serà: un cop cada quinze dies a la primavera, un cop per setmana a l’estiu, un cop al mes a la tardor sempre que no faci un fred excessiu i a l’hivern deixar de regar completament. Abans de tornar a aportar aigua, hem d’estar segurs que el substrat està completament sec.
És molt resistent a malalties i a les plagues, només hem de tenir present que els fongs apareixeran si ens excedim amb el reg.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.