Cactus Rebutia caningueralii

Avui us presento la Rebutia caningueralii. Coneguda també amb el sinònim científic de Sulcorebutia rauschii, és originària de Bolívia. De la gran varietat de cactus i suculentes que existeixen, aquesta és una de les més petites que hi ha registrada. Pràcticament, mai superen els dos centímetres d’alçada, això facilita que s’estengui per terra, com ho pot fer la Mammillaria Gracilis formant petites colònies. A diferència d’altres exemplars, les punxes no sobresurten, són radials, de color negre i apunten cap a terra enganxant-se així a les parets del cactus, que aquest és de color porpra.

L’època de floració és a la primavera i ens ofereix unes flors de color rosa amb el centre de color blanc. Es consideren de fàcil cultiu tant en testos com en petits jardins barrejats amb altres suculentes gràcies a la seva reduïda mida. A diferència d’altres varietats, aguanta moderadament bé el sol directe, però agraeix també una mica d’ombra. Pel que fa al fred, us recomano no exposar-la a temperatures inferiors de quatre graus positius. A l’hora de regar, hem de tenir en compte de no excedir-nos, ja que això podria conduir a la mort de la planta per pudrició. Hem de vigilar també amb els fongs. Finalment, afegeixo una cosa que m’ha semblat curiosa. Es tracta d’una llegenda que diu així: Els habitants de l’illa de Pasqua, plantaven aquesta Rebutia entre els moais perquè quan aquests creixessin, el conjunt d’estàtua i planta hi donava un aspecte sinistre, i això feia que els navegants que atracaven a l’illa marxessin espantats. La llegenda també diu que quan es va abandonar aquest costum, l’illa al cap de poc temps es va omplir de gent curiosa.