Cactus Echeveria Setosa

La suculenta Echeveria setosa és de les més famoses que hi ha arreu del món. Té un tret característic que la fa molt apreciada pels col·leccionistes. Podem observar a simple vista que resseguint les fulles té una quantitat incalculable d’uns pèls que si hi busquem una similitud amb alguna cosa, ens pot recordar a un peluix o a alguna cosa molt fina que ens podríem passar hores tocant, mirant i acariciant. La coneixem amb el sinònim científic de Echeveria Pilosa o amb el nom vulgar de suculenta setosa. Prové de Mèxic, més concretament dels estats de Puebla i Oaxaca.

Creix formant una roseta de fulles grosses i carnoses de color verd clar (si la teniu en un lloc ben il·luminat) amb les vores de color marró. Si, en canvi, la teniu en un lloc on no li toqui la llum solar, és a dir que estigui en semi ombra, en lloc de tenir un verd clar tindrà les fulles d’un verd més fosc i les vores seran d’un verd grisós. Per tant, jo us podria recomanar per tenir-la un lloc on durant el matí (fins a les dotze aproximadament) li toqui el sol directe, i després a la tarda (a partir de les dotze) per evitar possibles cremades amb el sol i les altes temperatures l’hauríeu de posar a un lloc amb semi ombra. Un bon lloc per exemple seria un balcó orientat a l’est, on li tocaria el sol a les primeres hores, i posteriorment a mesura que s’anés aixecant el dia, no faria falta que el toquéssiu, ja que l’ombra de la casa mateixa ja el protegiria.

No és una suculenta que creixi gaire en alçada, sinó que més aviat ho farà en amplada. Creixerà ràpidament sí, però realment, el que creix és la roseta, pot fer uns quinze centímetres d’alçada per vint d’ample. La floració succeeix entre la primavera i l’estiu, oferint unes flors grogues amb tonalitats vermelles a la base i amb forma de campana. Broten d’una tija de vint centímetres i cada una treu de sis a nou flors.

Pel que fa al reg, en ser una espècie del gènere Echeveria (retenen molta aigua a les fulles, per això són tan carnoses i grosses) no vol gaire aigua. Per això jo us diria: cada deu dies a la primavera i estiu, un cop al mes a la tardor i deixar de regar a l’hivern. Aquesta freqüència podria canviar lleugerament a la tardor si esteu a un lloc on no fa massa fred. Si és així, com per exemple estar a nivell de mar, podríeu canviar regar un cop al mes per un cop cada quinze dies (recordeu, només a la tardor a l’hivern necessiten estar en repòs). Com sempre, abans de regar comproveu que el substrat està completament sec, si aporteu aigua quan encara hi ha humitat, l’única cosa que aconseguireu serà que es podreixi la planta.

Per anar acabant, la temperatura ideal a la qual hauria d’estar sempre la nostra suculenta és entre els divuit i els vint-i-quatre graus, però com ja podem donar per suposat, això no és sempre possible. Les temperatures mínimes que aguanta sense patir cap dany són els cinc graus positius, però està demostrat que sempre que sigui puntual, com a molt dos dies, pot aguantar fins als dos graus negatius.

Un apunt important. Tot i ser molt popular pels híbrids, les varietats que s’han creat a partir d’aquesta espècie, el cultiu a escala mundial o les modificacions genètiques que ha sofert, malauradament la Echeveria Setosa està en perill d’extinció, és pràcticament impossible trobar-la al seu hàbitat natural, només podem trobar-la a llocs especialitzats com per exemple els vivers.