Cactus Cleistocactus Strausii

En el dia d’avui us presento un cactus que em fa especial il·lusió d’explicar-vos, ja que un dels exemplars que tinc a casa és dels primers que vaig adquirir quan en vaig començar a col·leccionar, i fa ja deu anys que el tinc. Es tracta del Cleistocactus Strausii, vulgarment anomenat torxa platejada. És originari d’Argentina i és especialista a viure en regions muntanyoses. Són cactus columnars que a mesura que va creixent es ramifica des de la base i pot arribar a fer dos metres d’alçada per sis centímetres d’ample si està plantat directament a terra i li agrada el sòl on és plantat.

És una planta curiosa perquè a la punta té una vellositat blanca que sembla que a sota no hi hagi res, però no us deixeu enganyar, perquè sota aquests pèls blancs s’amaguen unes punxes que són bastant maldestres. Les espines sorgeixen de les vint-i-cinc costelles que formen el cactus, la majoria que s’amaguen són petites, però n’hi ha entre quatre i sis de més grosses, de color groc i que es poden veure a simple vista.

Les flors, jo personalment de moment no n’he vist mai cap (però cal dir que en els dies vinents, aquest mateix exemplar que estic descrivint, m’oferirà la possibilitat de veure’l florir), les persones que sí que les han vist diuen que són unes flors vermelles de forma tubular. Normalment, surten a la primavera, però hi ha qui diu que també pot fer-ho a la tardor. Un cop la flor s’ha marcit, deixa pas a uns fruits de color verd. Necessita una exposició directa de sol i un clima més aviat sec.

Són molt bons també perquè resisteixen les gelades de fins a deu graus negatius si el substrat està sec i no hi ha humitat ambiental (o és molt baixa). I el reg ha de ser abundant a l’estiu i nul quan comença el fred. És acceptable regar un cop cada quinze dies a la primavera, un cop per setmana a l’estiu (dos cops com a molt si viviu en una zona on fa molta calor) i deixar de regar a mitja tardor, si regueu just quan comença la tardor, heu de tenir clar que aquesta serà l’última aportació d’aigua abans del descans hivernal. Com sempre, entre reg i reu us heu d’assegurar que la terra està completament seca.

Finalment, no podeu accedir-vos amb l’aigua o regar si el substrat està encara moll perquè pot ser atacat per fongs (surten si hi ha excés d’aigua) o també pot ser atacat pel cotonet (la cotxinilla que es diu en castellà).