Cactus Gymnocalycium mihanovichii

Avui us presento un dels cactus que em sembla que és més conegut per a ser una varietat usada per empelts que no pel seu nom científic. Es tracta del Gymnocalycium mihanovichii, procedent del Paraguai, entre el Brasil i l’Argentina. Aquells qui el coneixen, diuen que un dels seus noms vulgars és bola rubí, pel color que de vegades tenen.

És considerat un cactus nan, ja que pràcticament no supera els quatre centímetres d’altura per sis de diàmetre. La tija és esfèrica i pot ser de color verd grisós o verd amb tonalitats vermelles. Té entre vuit i deu costelles molt marcades amb unes arèoles ovalades amb el centre cobert de llana blanca. Les costelles estan recobertes d’uns pèls, semblants a espines, pràcticament són ornamentals.

Com he dit anteriorment, són emprats per a fer empelts, i els peus normalment són la varietat Hylocereus (o cactus triangular). Quan els hi fas aquest canvi genètic, no deixen de ser mutacions incapaces de fer la fotosíntesi o produir clorofil·la i amb l’absència d’aquesta última el que fan és que els cossos d’aquests cactus tinguin unes coloracions tan estranyes com el groc, el vermell o el lila fosc. És el peu el que s’encarrega de cobrir totes les seves necessitats, tenint com a inconvenient que aquest empelt no durarà més de dos o tres anys.

Pel que fa a les flors, en produeix entre quatre i sis, d’uns cinc centímetres de longitud i tenen forma d’embut. Poden ser de color groc o color oliva i generalment dures de dos a tres dies, després deixen pas a un fruit petit ovoidal que a dins hi ha les preuades llavors negres.

Requereixen sol directe per tenir la forma que tenen, al contrari, si el teniu en un lloc sigui a l’interior de casa o a l’exterior on no tingui la suficient radiació solar, es deformarà buscant la llum. Al contrari del que podria pensar algú de vosaltres, és molt resistent a les glaçades, ja que el podem exposar a temperatures mínimes de fins a cinc graus negatius, sempre que estigui sec i no hi hagi gaire humitat ambiental.

Finalment, el reg ha de ser moderat sobretot quan és època de floració, això vol dir un cop a la setmana a l’estiu, un cop cada quinze dies a la primavera, un cop al mes a la tardor i suprimir totalment l’aportació d’aigua quan arribi el fred, o quan les temperatures mínimes siguin inferiors als cinc graus positius. Hem de deixar assecar el substrat entre reg i reg, en cas contrari, si té massa humitat i tornem a regar el portarem a la pudrició de les arrels i després a la mort.