Cactus Tephrocactus articulatus var. papyracanthus

Avui us presento un cactus que és una barreja de curiós i estrany, no sabria com descriure’l. Hi ha també qui el classifica com a una suculenta en lloc de cactus. Es tracta del Tephrocactus articulatus var. Papyracanthus. Es coneix amb el nom vulgar de Cactus espines de paper. Té un port arbustiu, es desenvolupa formant petits fragments rectes i en forma de pinya que, a mesura que van creixent poden arribar als trenta centímetres de llarg. Té el cos d’una barreja de color entre verd i gris. Un dels majors problemes que té, és que quan creix d’aquesta manera, la unió entre segment i segment és tan fina que amb qualsevol cop o moviment brusc, es pot trencar.

Les espines són el seu toc més característic sense cap mena de dubte. Es tracta d’unes espines blanques, flexibles, corbades, amples, aplanades, suaus i que al tacte pot recordar a la ràfia. No són les típiques punxes que estem acostumats a veure als cactus, sinó que són més aviat un intent de cinta petita que varia molt depenent del color, les marques i la mida que tinguin. Normalment, fan entre tres i deu centímetres de longitud. De cada arèola en surten vàries.

Quan és època de floració, ens ofereix unes flors que poden ser blanques o grogues. Al ser una coloració clara té un bon contrast amb la superfície mateix de la planta. Ens ofereix també uns fruits de color marró d’entre un i cinc centímetres de llarg. Al seu interior hi ha les llavors que podrem fer servir per reproduir aquest exemplar.

Per acabar, us podria dir que el reg ha de ser molt moderat, ja que és una planta acostumada a viure a les alçades de les muntanyes i això fa que estigui acostumat tant al fred com a la calor i com a conseqüència a no rebre aigua tantes vegades com voldria. Ara, sabent això, us recomano que el regueu un cop cada quinze dies tant a l’estiu com a la primavera i a la tardor regar només un cop, abans que les temperatures mínimes no siguin massa baixes. Hem d’evitar sobretot els excessos d’aigua i els entollaments, perquè són les principals causes de mort d’aquest curiós exemplar.