Avui us porto una planta suculenta. Es tracta de l’Aeonium arboreum var. atropurpureum, és nativa de les Illes Canàries i es coneix amb el nom vulgar de rosa del desert. Aquesta varietat es caracteritza pel seu aspecte, perquè les fulles creixen formant una roseta amb unes tiges llargues i gruixudes que li donen una aparença similar a un arbre en miniatura. A part de la forma, també són molt poc usuals els seus colors: morat fosc amb coloracions verdes al centre de la roseta.
En general, és una planta molt fàcil de cuidar sempre que se segueixin els passos correctes. És molt resistent als climes secs i calorosos, tot i que és una mica capritxosa, ja que prefereix estar en semi ombra abans que li toqui el sol directament. Es pot mig entendre perquè un excés de sol directe pot provocar que s’assequi molt ràpidament i acabi morint.
El reg ha de ser abundant però poc freqüent, i sobretot s’ha de deixar assecar el substrat abans de tornar a aportar aigua. Per això jo us diria que el reguessis tant a la primavera com a l’estiu només un cop cada quinze dies, així seria una possible manera d’evitar entollaments i excessos d’humitat que poguessin provocar la podrició de les arrels i la tija. No regar a la tardor i, a l’hivern és important protegir-la de les gelades i les pluges i proporcionar-li un ambient sec.
La manera més fàcil de reproduir aquesta suculenta és tallant directament la roseta deixant de dos a quatre centímetres de tija. També floreix, però les flors surten a l’hivern formant unes inflorescències còniques d’un groc llampant. No produeixen llavors que puguem fer servir per germinar . Per acabar, us escric el que significa el nom en llatí:
-Aeonium: del grec antic “aionos” que significa “etern
-Arboreum: epítet del llatí “arboreus”, que significa “amb forma d’arbre”.
-Atropurpureum: del llatí “atro” (fosc) i “porpra” pel seu color.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.