Us presento un cactus del qual se’n saben ben poques coses. Es tracta del Notocactus uebelmannianus var. Brevispinus, és originari del Brasil, de la zona de Rio Grande Do Sul i el coneixem amb el nom vulgar de cactus globus o amb el sinònim científic de Parodia werneri. És un cactus generalment solitari que de vegades es ramifica i es reprodueix formant petits grups.
Té el cos d’un verd fosc brillant, és globular quan és petit i a mesura que va creixent es va tornant columnar. Mesura fins a dotze centímetres d’alçada per disset de diàmetre. Creix en terrenys rocosos aplanats entre terres agrícoles. Però per desgràcia, està greument en perill d’extinció al seu hàbitat natiu, ja que gran part de la terra que es conrea, és per conreus o pastures.
Les espines són força curioses. Té sis punxes radials en forma d’aranya, de deu a trenta mil·límetres de llarg. Estan pressionades contra el cos del cactus i mentre que una apunta cap avall, les altres són totes desiguals i de color blanc o grisenc. Normalment no té espines centrals. Les arèoles són rodones, força grans, de color blanc apagat o color feltre i cada una té un forat profund per sota. Té entre dotze i setze costelles que són planes o lleugerament rodones.
Pel que fa a la flor, és força petita d’uns cinc centímetres de diàmetre i té forma d’embut curt i brillant, poden ser de color vermell vi a magenta fosc de diversos tons, o groc pur. A vegades surten flors de color porpra, però el groc és el més abundant i el més típic d’aquesta varietat. Floreix des de la primavera a principis d’estiu, un cop arriba als set centímetres de diàmetre si la flor es manté bé floreix cada any.
Vol sol directe, però també agraeix tenir semi ombra. Tolera el fred sempre que no sigui gaire moderat, fins a cinc graus positius. Regar dues vegades al mes des de març a setembre, i deixar el substrat sec durant la tardor i l’hivern.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.