En el dia d’avui us presento una suculenta que fins fa poc jo en sabia poques coses. Es tracta de l’Euphorbia obesa Hook. f. La podem conèixer amb diferents noms vulgars com per exemple: cactus obesa, pilota de bàsquet o pilots de beisbol. La podem localitzar a Sud-àfrica. El perquè es pot dir “pilota” és bastant obvi, quan és petit és una esfera completament rodona i no és fins al cap d’uns anys, a mesura que va creixent va adquirint una forma més aviat cònica, d’entre vint i trenta centímetres d’altura per onze de diàmetre. És una planta més aviat solitària, rarament té fillets que puguem fer servir per crear nous exemplars.
No té cap espina, per això, si el voleu plantar al jardí, és important que ho feu en un lloc on hi hagi arbustos i que el terra hi abundin les pedres. El color del cos variarà, i això ho podem atribuir al fet que al seu estat natural fan servir la coloració com a una forma de camuflatge envers els possibles enemics. Poden ser: verd grisós, gris ferro, blau verdós, marró verdós, o fins i tot poden tenir bandes transversals amb tonalitats vermell fosc. Té també vuit costelles verticals profundament marcades que amb el temps en poden sortir fins a tretze. Quan són joves també tenen unes fulles molt petites que es van perdent a mesura que va creixent.
Pel que fa a la floració, no es dona fins que la suculenta no té entre cinc i vuit anys. Però, cal dir que és una cosa que molt difícilment passarà a menys que tingueu dos exemplars d’aquesta espècie, i ara us explico el perquè. Resulta que és una planta diòtica, això vol dir, que es necessita una Euphorbia femenina i una Euphorbia masculina perquè es doni la pol·linització. Un cop la femella ha estat pol·linitzada produirà uns fruits de set mil·límetres i al seu interior hi ha tres llavors de dos centímetres cada una.
Li agrada estar a llocs on toqui el sol directament, però també agraeix estar a llocs on tingui molta il·luminació però sense sol. Pot suportar temperatures de fins a deu graus negatius sempre que el substrat estigui completament sec. Hem de regar de manera moderada sobretot durant els mesos d’estiu, la resta de l’any, sobretot a l’hivern, s’ha de mantenir sec. A la primavera podeu regar un cop cada quinze dies, a l’estiu un cop a la setmana i a la tardor, a tot estirar al mes d’octubre, només un cop. Després, com he dit abans, amb el fred, el sòl ha d’estar sec.
No té gaires complicacions de malalties o plagues que puguin afectar-la, l’únic que heu de vigilar és amb l’excés d’aigua, que això podria produir una pudrició de les arrels.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.