Cactus Euphorbia Heptagona

L’Euphorbia Heptagona, procedent d’Àfrica del Sud, la podem conèixer amb el sinònim científic d’Euphorbia Enopla. Quan són petits, es compon d’una sola tija d’un verd molt intens amb unes característiques espines de color vermell fort. A mesura que va creixent es va ramificant des de la base amb un ritme més aviat lent, però amb el temps, pot arribar als noranta centímetres d’altura. Si ens hi fixem molt bé, podrem observar que té unes fulles diminutes, que passen pràcticament desapercebudes.

Les flors de normal apareixen al llarg de l’estiu, cal dir que no criden gaire l’atenció, perquè són petites, sense pètals i abundants. Veurem clarament que té unes glàndules al centre de la flor que és allà on guarda el nèctar pels insectes. El fet que no tingui pètals és una característica de les Euphorbias.

El que també és un tret característic d’aquesta família, és el làtex blanquinós que expulsa si tallem o danyem la planta. A conseqüència d’aquest fet, si trasplantem o fem un esqueix d’evitar el contacte amb els ulls, la mucosa o la pell, tot i que no a tothom li produeix reacció al contacte amb la pell.

Necessita estar a llocs ben il·luminats amb sol directe i també li agrada estar a l’ombra. Tot i que suporta temperatures baixes, és convenient no exposar-lo a temperatures inferiors als cinc graus positius. El reg ha de ser moderat sobretot amb la calor, la resta de l’any l’aportació d’aigua ha d’estar molt controlada, per això, regarem un cop a la setmana a l’estiu, un cop cada quinze dies a la primavera, i a la tardor, fins al mes d’octubre, regarem només un cop al mes. Quan les temperatures mínimes siguin inferiors als deu graus, deixar de regar fins a la següent temporada. A l’hivern, hem de suprimir completament l’aportació d’aigua. Deixarem que el substrat s’assequi entre reg i reg.

Finalment, és una suculenta que resisteix les plagues o les malalties, només vigileu amb l’excés d’humitat.