Cactus Echinopsis Subdenudata

Avui tractarem un cactus que és dels primers que la gent compra quan volen començar a col·leccionar. Es tracta de l’Echinopsis Subdenudata, és endèmica de Bolívia i Paraguai i la coneixem amb el nom vulgar de cactus lliri de pasqua, en part, gràcies a la flor que fa. És globular quan és petit i, amb el pas del temps es torna columnar i fa com a molt deu centímetres d’altura i té el cos de color verd fosc.

Normalment, té de vuit a dotze costelles, lleugerament còniques i amb les arèoles llanoses, que estan molt marcades. A vegades té una sola espina central, que no sempre existeix i entre tres i set de radials i totes mesuren dos mil·límetres o menys. Amb el pas dels anys, sigui si ha sofert algun dany o per l’edat, acaba emetent fillets.

Floreix des de la primavera fins a finals d’estiu. Les flors són força grosses en comparació a la planta, fan entre quinze i vint-i-dos centímetres de llarg per entre deu i quinze de diàmetre. La coloració acostuma a ser sempre blanca, però a vegades, és possible trobar exemplars on sigui amb la barreja de blanc i rosa. Lamentablement, no duren gaire obertes, pràcticament només un dia, tot i que quan comencen a florir, treuen moltes flors a la vegada, i això que durin només un dia no és tant un problema.

Ha d’estar sempre en un lloc molt ben il·luminat i també que durant unes quantes hores al dia li toqui el sol directament. Hem de procurar de tenir-lo a un lloc on rebi suficient llum, si no, veurem que comença a estirar-se més de la punta i a canviar la coloració a un verd més clar, i això es signa que està anant a buscar la llum del sol. Si el teniu a l’exterior i quan fa fred les temperatures mínimes baixen dels zero graus, és convenient que li proporcioneu una mica de cobert, ja sigui posant-lo a dins un hivernacle o movent-lo a dins a casa. Si el poseu a casa heu de tenir present de posar-lo al costat d’una finestra on tingui la màxima quantitat de llum possible.

Pel que fa a el reg ha de ser més aviat escàs, a la primavera regant cada quinze dies n’hi ha prou, a l’estiu, un cop per setmana, i quan les temperatures comencin a ser inferiors als deu graus positius deixar de regar, això vol dir que com a molt regarem fins al mes d’octubre i només un cop. Esperar que el substrat estigui completament sec abans de tornar a aportar aigua.

Finalment, com que aguanta lleugerament les gelades, en pot aguantar alguna sempre que sigui molt puntual i no sigui gaire agressiva. A part d’això, de l’únic que ens hem de preocupar és de no passar-nos amb l’excés d’aigua i així evitarem possibles podricions.