Cactus Echinopsis Backebergii

L’Echinopsis backebergii és una espècie de cactus petita, es coneix comunament amb el sinònim científic de Lobivia backebergii i amb el nom vulgar de panotxa de carmí. És molt variable i ha rebut molts noms (com la majoria de Lobivias) amb diverses varietats i subespècies controvertides. Rep aquest sinònim científic gràcies a la similitud que hi ha amb les flors d’ambdues espècies.

Creix individualment, però també brota de manera abundant a la base i, les plantes més velles poden formar una estructura semblant a una estora. Al principi, quan són petits tenen una forma globular, però amb el pas dels anys passa a ser cilíndrica, d’entre quatre i set centímetres d’alçada. Normalment, té el cos des d’un verd pàl·lid fins a un verd grisenc. Si ens hi fixem, veurem que la part més alta està lleugerament enfonsada.

Ara us parlaré de les costelles, que crec que estan posades d’una manera força curiosa. En té entre tretze i dinou i estan disposades formant una espiral, són dentades i tenen unes petites incisions ovalades, lleugerament llanoses i blanques i que estan a una distància d’entre un i dos centímetres. Aquestes incisions són les arèoles.

Té entre tres i onze espines radials, d’uns cinc mil·límetres de llarg, són primes, estan corbades cap enrere i si els hi toca la llum solar tenen una tonalitat lleugerament pectinada. Quan comencen a sortir tenir un color marró vermellós pàl·lid, groc o ambre i després canvien a gris. D’espines centrals o no en té cap o alguna vegada només en té una més robusta d’un a tres centímetres de llarg i és més fosca a la punta negra. No sempre es poden diferenciar les espines centrals de les radials.

Les flors són grans, diürnes, en forma d’embut, molt acolorides de color vermell carmí pàl·lid o fosc o violeta, sovint amb una brillantor blavosa i goles blanques, de quatre a nou centímetres de llarg per entre set i nou de diàmetre. El tub és relativament prim de quatre a set mil·límetres i acostumen a sortir bastant enganxades a la part superior del cactus. Seguidament, deixa pas a un fruit d’uns dos centímetres de llarg i són de color verd a vermell marronós. Es disposa verticalment o horitzontalment. La llavor és relativament gran, de color negre i té una textura més aviat rugosa.

Pel que fa al reg, ha de ser moderat sobretot a l’època de creixement, per això us recomano regar de la següent manera: setmanalment a l’estiu, quinzenalment a la primavera i mensualment a la tardor regant per última vegada a tot tardar a l’octubre, després deixar de regar fins a la següent primavera, o quan les temperatures mínimes siguin iguals o superiors als set graus positius. Li heu de proporcionar llum directa perquè pugui florir adequadament.

Finalment, només heu de procurar que no rebi més aigua del compte i que no es produeixin entollaments, al contrari, si té massa humitat serà quan es podrirà.