El Cereus Spegazzinii o Monvillea spegazzinii, que és com el seu sinònim científic, és originari d’Amèrica del sud, però sobretot el trobem distribuït per l’Argentina, Bolívia, Brasil i Paraguai. És un cactus de creixement relativament ràpid, de port relativament recte que es ramifica des de la meitat de la tija aproximadament i pot arribar a fer tres metres d’alçada.
Té el cos d’un verd blavós força curiós i destaquen unes línies blanques que van verticalment des de la punta fins a la base i no és altra cosa que les arèoles, que són blanques i llanoses. Però no sempre són tan visibles, a vegades simplement són uns puntets que es localitzen per tota la superfície. Les espines es veuen molt poc i pràcticament no hi ha diferència entre les espines radials i les centrals i el que tampoc es veu gaire són les costelles, que de normal n’hi ha de tres a cinc.
La floració es dona a la primavera i ens ofereixen unes flors força grans, d’uns tretze centímetres de longitud. Són d’un blanc rosat que contrasta molt bé amb el color vermell intens dels seus fruits, que aquests seran els que podrem fer servir per crear nous exemplars gràcies a les llavors que podrem extreure un cop s’hagi assecat el fruit.
Necessita una exposició directa de sol i a ser possible un clima càlid i sec. No convé exposar-lo a temperatures mínimes inferiors als quatre graus positius, ja que per desgràcia són uns exemplars molt sensibles.
L’època que haurem d’aportar més aigua és a la primavera i a l’estiu, i ho farem a raó de: un cop cada quinze dies a la primavera, un cop per setmana a l’estiu, i a la tardor reduirem l’aigua només un cop al mes. Deixarem de regar quan les temperatures mínimes baixin dels deu graus positius. Entre reg i reg, ens assegurarem que el substrat estigui completament sec.
Finalment, no té gaires problemes amb plagues o malalties, només hem de procurar de no aportar-li massa humitat mitjançant els regs, és a dir, que no el reguem de més i no deixem assecar el sòl adequadament.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.