Avui us presento una planta suculenta que trobo fascinant per la manera com creix. Es tracta del Sedum Morganianum, que per qui no sàpiga quin és, potser el reconeixereu millor com a Sedum burrito o directament cua de burro. Procedeix del sud de Mèxic i Hondures.
Creix formant un raïm de fulles verd grisós que pengen d’unes tiges llargues. Quan va creixent, va formant una manta de fulles bastant espectacular, que si li agrada el lloc i el tenim en les millors condicions pot arribar ha fer un metre de llarg.
És una varietat molt rústica, que sobreviu perfectament sense sol. Si la compreu que és petita, ja va bé si la teniu en un test decoratiu, però quan comenceu a veure que les tiges han arribat al seu punt màxim de creixement (en el test petit que sigui on el tingueu) és important que trasplanteu a un lloc que quedi lluny del terra, ja sigui en una cistella penjada del sostre o amb un test clavat a la paret.
La floració és dona des de la primavera fins a finals d’estiu, apareixen unes floretes petites d’entre dos i quatre centímetres, de color rosa amb els pistils grocs. No necessita gaires atencions, regar-la de tant en tant (no és necessari regar-lo setmanalment si no hi ha una calor molt acusada) i trasplantar-la quan sigui necessari serà més que suficient per poder gaudir de la cua de burro.
Per acabar, a part de vigilar de no manipular-la gaire per evitar danyar-lo, hem de procurar de no excedir-nos amb el reg, perquè això podria portar al fet que es podrissin les arrels i acabessin amb ella. A part, també a l’hivern l’hem de protegir perquè no suporta temperatures inferiors als set graus positius. Si l’exposem a temperatures mínimes molt extremes, l’únic que aconseguirem serà matar la planta per congelació.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.