Cactus Euphorbia Pulvinata

L’Euphorbia Pulvinata, es coneix amb el nom vulgar d’Euphorbia agulla, fent referència a la forma de les seves espines i és procedent de Sud-àfrica. Al seu hàbitat natural si està en una zona plana on tingui molta precipitació pot créixer fins a un metre per any, fins i tot en situacions hivernals adverses (amb nevades, fred important…).

Aquesta planta, és una suculenta dioica, és a dir, que per a reproduir-se hi ha d’haver exemplars masculins i femenins. Depenent de si tenen un sexe o altre, naixeran directament de la tija mare (de la que vau aconseguir primer) o bé naixeran tiges separades i independents. A la naturalesa forma unes masses compactes i extremadament grans que es componen de milions de caps petits molt punxeguts. Pot fer cap a dos metres tant d’alçada com d’amplada, i cada exemplar d’aquests que s’ajunta, afegeix un metre a la massificació.

Ara us descriuré només un exemplar, perquè us pugueu fer una idea de com són. És una tija curta, globós (però amb el temps es va tornant columnar), té entre set i deu costelles. Li surten nombroses branques des de la base, força espinoses, d’entre dos i quinze centímetres de llarg per entre dos i cinc d’ample. Li surten unes fulles molt petites que mesuren com a molt cinquanta mil·límetres de llarg, lineals, agudes i deixen unes petites cicatrius blanques. Té la punta lleugerament enfonsada, el cos de color verd i té uns triangles diminuts de dos a quatre mil·límetres de profunditat entre ells que amb el pas dels temps van desapareixent.

Les espinen estan modificades, poden ser de color blanc a porpra, depenent de l’estació que estiguem i fan d’un a dos centímetres de llarg. Les flors no sortiran si no hi ha hagut abans una pol·linització entre l’exemplar masculí i el femení. Quan surten tenen forma de copa, poden ser de color vermell porpra, vermell fosc o vermell bordeus. Quan la flor s’ha marcit deixa pas a un fruit d’entre quatre i cinc mil·límetres de diàmetre, i dins d’aquest es troben les llavors, de forma ovalada, de dos a tres mil·límetres de llarg, llises i de color marró pàl·lid.

El reg en aquesta Euphorbia no és gens complicat, no hem de tenir en compte que necessita un descans hivernal, ja que en el seu espai natal rep aigua durant tot l’any, així que aquí hem de mirar d’adaptar-lo al màxim possible a les seves necessitats naturals. Per això, regarem moderadament, aportant una mica més d’aigua als mesos de creixement (primavera i estiu) i espaiarem més els regs durant el fred, assegurant-nos sempre que el substrat estigui sec abans de tornar a aportar aigua.

Pot suportar temperatures de fins a vuit graus negatius, tot i que per precaució hem d’evitar aquestes temperatures tan baixes. Necessita llum solar directa per no afectar el seu creixement, però durant les hores més caloroses és millor aportar una mica de protecció.

Per acabar, heu de tenir molta precaució a l’hora de manipular-la, ja que totes les espècies d’Euphorbia quan es danyen deixen anar una substància lletosa coneguda com a làtex que és altament tòxic i verinós a part de ser molt irritant, per això quan l’hàgiu de tocar sigui per trasplantar-la o per alguna altra cosa, us heu de posar uns guants. Seguidament, netejar-vos les mans amb sabó i desinfectant i eviteu tocar-vos els ulls.