Cactus Alworthia Black Gem

Avui us parlo d’un dels híbrids més cobdiciats en el món dels cactus i suculentes. Es tracta d’Alworthia “black gem”. Neix de l’encreuament natural d’Aloe speciosa i Haworthia cymbiformis i ambdues espècies són bastant estranyes, això fa aquesta suculenta una de les més estranyes i buscades que hi ha ara mateix. És molt apreciada pels col·leccionistes per les característiques que reuneix: la bellesa de les seves fulles, la capacitat de canviar de tonalitat amb molta facilitat depenent de la intensitat lumínica que rebin, la facilitat de cultiu i la facilitat que té per multiplicar-se. La podem reconèixer per la forma que té. Es caracteritza per formar una roseta molt compacta, amb les fulles allargades, erectes i còniques. No sobrepassen els quinze centímetres d’altura. Tot i que no ho podem veure a simple vista, té una tija curta que és d’allà d’on surten els fills, que bé els podem deixar que creixin juntament amb la mare o els podem treure per a reproduir l’espècie i crear plantes noves. Aquesta tija la podem veure si retirem algunes de les fulles grosses. Per desgràcia, aquesta alworthia i tots els híbrids que es consideren estranys no fan flors ni cap altra mena d’estructura reproductora. Això ha estat modificat genèticament perquè si es donés el cas que un d’aquests exemplars va a parar a la naturalesa, no sigui capaç de reproduir-se i així evitar que surtin exemplars nous, i per aquest motiu només la mà humana pot aconseguir noves plantes per posar-les a la venda. Li agrada una il·luminació intensa, pot aguantar el sol directe, però no és aconsellable perquè una exposició gaire prolongada al sol podria afectar a les fulles. Creix molt bé a aquells llocs on les temperatures rondin els vint o trenta graus i tolera les temperatures inferiors als deu graus i properes als quaranta graus. Un dels punts a evitar si no voleu perdre aquesta suculenta és evitar les temperatures inferiors a zero graus, ja que una gelada podria podrir la planta i matar-la. A l’hora de regar també s’ha de tenir en compte que vol aigua sense que es produeixi un entollament, pel fet que si s’acumula molta aigua, es podreixen les arrels i és una altra manera de portar la suculenta a la mort. Per això a l’estiu, li convé aigua un cop cada quinze dies esperant que el substrat estigui totalment sec i retirar l’aigua quan les temperatures mínimes baixin dels deu graus positius.