Cactus Lithops Aucampiae

Per la seva simplicitat hi ha qui anomena al Lithops Aucampiae o pedra viva. Neix sobretot a l’Àfrica del sud. La seva aparença pot variar d’un exemplar a l’altre, però tots es basen en el mateix. Dues fulles grans i carnoses amb unes finestretes perquè entri la llum a la part subterrània de la planta. A mesura que van creixent, entremig de les dues fulles principals es crea una esquerda que es va obrint i d’allà en surten dues fulles més. Les velles per dir-ho d’alguna manera, acostumen a assecar-se. Quan les fulles ja s’han suplementat tres o quatre vegades vol dir que a la pròxima vegada que es generin les noves, del mig en sortirà una flor, que en aquesta espècie és de color grog brillant. Si al lloc on està li agrada, la flor pot arribar a durar una setmana. Aquest tipus de cactus va completament al revés a tots els altres. Normalment, la seva època màxima de vida és entre la primavera i l’estiu, ja que a les espècies de lithops és a la primavera i estiu que entra en repòs mentre que a la tardor-hivern està en el seu màxim esplendor. Quan entrem a una primavera ja avançada i comença l’estiu, comença a entrar en un descans vegetatiu. No s’ha de regar perquè en el seu hàbitat natural és quan comença la calor intensa i pràcticament no i plou, per tant, nosaltres reguem cada vegada menys perquè ja agafa l’aigua de les fulles velles. Durant tot l’estiu, és quan entra en total repòs, doncs, s’ha de suprimir completament l’aportació d’aigua a menys que les fulles vives no es comencin a arrugar. Si això passa, es pot aportar una mica d’aigua, assegurant sempre que no arribi al final del test. A mitjans d’agost i principis de setembre és quan la planta torna a la vida. Això ho veurem perquè l’esquerda entre les dues fulles es fa gran, podem dir que el lithops s’obre. És aquest punt on començarem a regar gradualment. En el moment que entrem a l’hivern, veurem que la planta s’arruga completament tot i estar completament desperta. Quan això passi, una altra vegada hem de disminuir els regs fins a deixar d’aportar aigua a finals de setembre. És important continuar així fins que acabi l’hivern. Com he dit, al fred és quan estan en creixement, però elles s’abasteixen de les fulles que es van assecant a poc a poc. A principis de primavera tornarem a regar de manera gradual i sempre esperant que el substrat estigui completament sec entre regada i regada.És crucial que quan fan el canvi de fulla, les fulles que es vagin assecant no han d’estar maques i vives, ja que això impedirà que les que surtin noves es puguin desenvolupar correctament. Amb aquest aspecte la podem ajudar posant-la en un lloc on la temperatura no sigui inferior a cinc graus, perquè sinó podríem perjudicar greument la planta.