Cactus Eriosyce Senilis

Avui parlarem d’un cactus poc comú però molt especial. Es tracta de l’Eriosyce Senilis, procedent del nord de Xile la coneixem també amb el sinònim científic de Neoporteria Senilis.

Quan és jove, és una esfera rodona que amb el pas del temps es torna cilíndric fent una alçada de vuit centímetres. Un cop és adult, podem observar que repartit per tota la superfície del cactus hi ha unes divuit costelles formant una espiral, amb els seus respectius tubercles i les seves arèoles, d’on surten les seves espines (unes vint) que són bastant curioses. Tot i que són de color blanc, són unes punxes flexibles i molt tupides que recorden a les cerres d’un raspall (traducció de cerres: cerdas de un cepillo). Ha d’estar exposat al sol directe quantes més hores sigui possible, però si el teniu a l’interior, l’heu de posar al costat d’una finestra molt ben il·luminada i sobretot que sigui un lloc ben ventilat. Si respecteu aquests criteris, podreu gaudir d’unes flors relativament grosses respecte a la mida del cactus. Normalment, són d’un color rosa intens i poden fer fins a cinc centímetres de diàmetre.

Pot aguantar unes temperatures força baixes, resisteix fins a quatre graus negatius a condició que tingui el substrat completament sec i no siguin gaire freqüents. Si no voleu exposar-lo a possibles problemes, millor que superi els quatre graus positius. És molt sensible a l’excés de reg i una humitat ambiental molt elevada.

Per acabar, el reg ha de ser moderat, un cop cada quinze dies a la primavera, un cop a la setmana a l’estiu, i si esteu en un lloc on a la tardor no fa gaire fred, us podeu permetre de regar-lo un cop al mes. A l’hivern, deixar d’aportar aigua completament fins que les temperatures no tornin a ser estables, és a dir, que siguin superiors a sis graus positius. Abans de regar, us heu d’assegurar que la terra estigui seca.