Cactus Espostoa Lanata

L’Espostoa Lanata, també coneguda com a vell del Perú, és originari de l’Equador, però també el podem trobar a Bolívia i com no podia ser, també a el Perú. Té una forma arbustiva i molt ramificada des de la base, amb el temps, també es ramifica per la part superior, però han de passar uns quants anys abans que això no passi i, sorprenentment, pot arribar als cinc metres d’alçada. Si és un exemplar d’una alçada considerable, es pot confondre amb el Cleistocactus Strausii (la torxa platejada) per la seva semblança estructural.

Cada cilindre que surt és completament erecte i fa entre sis i dotze centímetres de diàmetre. Les costelles que es poden veure fàcilment en exemplars petits i costen de veure quan són plantes grans, a causa d’aquesta vellositat tan peculiar que els envolta. En tenen entre divuit i vint-i-cinc i no sobresurten gaire, entre cinc i vuit mil·límetres d’altura i amb una separació entre elles de deu mil·límetres. No us en refieu mai d’aquests pèls, perquè just a sota s’amaguen unes espines llargues i afilades que us jugaran una mala passada si no aneu amb compte.

Pel que fa a les flors, hem d’estar una mica de sort per veure-les, ja que sorgeixen a la nit, a la part superior entre la vellositat i tenen forma d’embut. No duren pràcticament res, perquè per desgràcia moren a l’endemà i s’amaguen entre la llanositat. Mesuren de cinc a sis centímetres de llarg per quatre de diàmetre, normalment són de color porpra o blanc, això les fa ser característiques pel color i la forma. La floració surt des de l’estiu fins a la tardor i només si la planta ja és adulta, tot seguit, sortiran uns fruits petits semblants a les baies dolces i sucoses de com a molt tres centímetres de color vermell violeta.

Per acabar, només cal dir que necessita exposició a ple sol, aguanta sense problemes temperatures altes, millor no exposar-lo a mínimes de set graus positius sempre que hi hagi humitat o cinc graus positius si el clima és sec. S’ha de regar de manera regular sobretot quan té flor (recordeu, entre l’estiu i la tardor), l’aigua millor que no toqui el cos del cactus. La resta del temps que s’hagi de regar, no poseu molta aigua de cop o la base de la planta és podrirà i morirà.