Cactus Mammillaria Boscana

Avui us presento un dels cactus més coneguts i sobretot cultivats pel seu aspecte i la facilitat de cultiu. Es tracta de la Mammillaria Boscana o Bisnaga Boscana, que és com es coneix en algunes regions. Prové del centre i nord de Mèxic. Un punt curiós és que si aneu a buscar-lo al seu hàbitat natural, podria ser que no el trobéssiu, doncs com que creix en zones de roca volcànica i en zones àrides i semiàrides, amagat sota els arbustos amb substrat de roca calcària i pobres en matèria orgànica. La seva forma és esfèrica al principi, mentre creix continua sent esfèric, però té tendència a agafar forma cilíndrica, de color verd clar o blavós, tot i que té una aparença de bola de cotó fluix tant per la seva forma si te’l mires de lluny perquè sembla una muntanyeta i perquè tota la seva superfície està recoberta per uns pelets blancs sedosos. No us en fieu per aquest aspecte que té, que pot donar ganes de tocar-lo, ja que sota aquesta vellositat blanca hi ha les espines, que per variar són d’aquelles que acaben en forma d’ham (o de ganxo, com vulgueu dir-ho). Són d’aquelles que si se’t claven a la roba o a la pell directament tindràs molts problemes per treure-ho, pel fet que mentre en treus una totes les altres que estan al voltant us puc garantir que encara se n’enganxaran més. La seva mida de normal és de dotze centímetres d’altura per vuit de diàmetre. Té entre trenta i cinquanta espines radials blanques i entre una i set de centrals. Les flors, creixen en forma d’embut i poden ser de colors variats: blanc cremós, groc cremós o rosat. Surten a la primavera i estiu formant una corona. El fuit és cilíndric, de color rosat-vermellós d’uns tres centímetres de llargada i quan passa l’estiu, forma unes llavors també vermelloses. Per anar acabant, el reg ha de ser més aviat escàs, un cop cada quinze dies tant a la primavera com a l’estiu. A la tardor i hivern deixar d’aportar aigua. Un apunt important és que quan es regui, que l’aigua no toqui el cos del cactus ni les flors en època de floració, ja que es poden marcir amb molta rapidesa. Un problema que sol presentar és que si reguem en excés sobretot a l’hivern (això només es pot aplicar en zones on el reg a l’hivern es pot aplicar perquè les temperatures mínimes són de deu o quinze graus positius), es pot inflar i descontrolar-se al moment de créixer a la primavera i estiu. Suporta temperatures mínimes inferiors als cinc graus negatius. Si durant tot l’any té una bona il·luminació (llum directe a l’exterior o semiombra) sempre respectant les hores més fortes del dia, ja que pot provocar cremades greus. No obstant això, hem de tenir en compte les plagues com l’aranya vermella o el cotonet (cotxinilla cotonosa) o la podrició de les arrels.