Cactus Mammillaria Carmenae

Aquí tenim la Mammillaria Carmenae, es troba entre Ciutat Victoria i Tamaulipas a Mèxic i en part d’Amèrica del Nord. Rep el nom vulgar de Bisnaga de Reixa en honor al seu descobridor, que va ser Marcelino Castañeda a l’any 1953 prop del ranxo La Reixa.

És un cactus petit i solitari o a vegades agrupat amb unes tiges globoses i ovoidals d’entre quatre i deu centímetres d’alt per entre tres i cinc de diàmetre. Podem veure que te al voltant de cent espines radials suaus, fines i flexibles de color crema, blanques o d’un groc pàl·lid, amb forma d’estrella i de fins a cinc mil·límetres de llarg. No te cap espina central i podem observar també que té els tubercles llanuts.

Les flors d’aquesta Bisnaga, són generalment diürnes, des del color blanc cremós a rosa fins al rosa pàl·lid amb els nervis centrals tenyits de color rosa. Poden fer fins a uns onze mil·límetres de llarg. Principalment, començaran a florir des de finals d’hivern fins a finals de primavera, oferint una floració molt generosa, vaja, que us costarà molt no veure una flor d’aquest exemplar en tota la temporada. Quan la flor s’ha marcit, deixa pas als fruits que són de color verdós i acte seguit, en podrem treure les llavors, que aquestes són de color negre.

Us explico que malgrat la considerable hibridació que te aquesta espècie en vivers especialitzats, no totes les plantes que fan la flor de color rosa són necessàriament híbrides, ja que alguna espècie que fa la flor de color rosa realment existeix a la naturalesa.

La seva ubicació idònia és a l’exterior, a ple sol o a l’ombra de la tarda. A l’interior, necessita llum brillant i una mica de sol directe, pot estar posada al balcó o a la finestra on més hores toqui la radiació directe. Una bona il·luminació és important per mantenir unes espines acolorides i atapeïdes.

Necessita un reg abundant, sobretot a l’estiu, un cop a la setmana es suficient, a la primavera podeu regar un cop cada quinze dies i a la tardor, si esteu en una zona seca, un cop al mes. A l’hivern, deixar de regar. Abans de tornar a regar, ens hem d’assegurar que el substrat està completament sec, ja que si reguem en excés, provocarem la pudrició de les arrels i això la portarà a la mort.

Finalment, aquest cactus és bastant resistent a les gelades, si es manté sec i sense gaire humitat, resisteix temperatures tan baixes com cinc graus negatius. No convé arribar a aquests extrems, per això si no l’exposeu a menys de cinc graus positius, no haureu de tenir gaires problemes per fer viure aquest exemplar tant maco de mammillaria.