Cactus Mammillaria Dixanthocentron

Aquí tenim un cactus considerat estrany. Es tracta de la Mammillaria Dixanthocentron més coneguda com a Bisnaga dues espines grogues o cactus pinya. És solitari i globular al principi i amb el pas dels anys passa a ser cilíndric i a créixer entre vint i trenta centímetres d’alçada. El nom de dues espines grogues li ve per les dues espines centrals que generalment són grogues, tot i que poden ser també des del blanc vermellós passant pel blanc marronós. Després té unes quantes espines radials que no sobresurten tant com les altres. D’aquestes n’hi ha entre quinze i vint. Quan són petits i es comencen a formar les punxes, la llana és escassa, però a mesura que es va creixent de manera cilíndrica, es desenvolupa cada vegada més la llana (entre això i la llargada de les espines centrals li atribueix el nom de “cactus pinya”). Pel que fa a la flor és considerablement grossa si tenim en compte la grandària del cactus. Fa entre vuit i deu centímetres de llarg i entre cinc i deu d’amplada variant colors de vermell intens a un vermell rosat pàl·lid. Quan aquesta es marceix, surt una petita fruita groga per sota i taronja pel damunt i seguidament les llavors marrons que es poden fer servir per crear nous exemplars a la primavera. Li agrada rebre llum solar directe, ja que això fomentarà la floració i el seu desenvolupament, però tampoc li desagrada una mica de semiombra a les hores centrals del dia, el qual el sol és més fort i pot cremar el cactus. Finalment, el reg ha de ser abundant a l’estiu i primavera (sobretot en època de creixement) i ser escàs o nul a la tardor i hivern (a la tardor es pot regar un cop al mes, però en el moment que les temperatures són inferiors a set graus positius deixar d’aportar aigua). Hem de controlar el reg en el sentit que abans de regar ens hem d’assegurar que el substrat està completament sec, per això si no es rega cada setmana a la primavera i estiu, es pot fer un cop cada quinze dies. Si no respectem això, el cactus pot ser propens a podrició i posterior mort. És sensible a les glaçades, millor no exposar-lo a temperatures mínimes inferiors de cinc graus positius.