Avui us presento un dels primers cactus que vaig tenir quan vaig començar amb aquesta col·lecció de cactus. Estic parlant de la Mammillaria Magnimamma o bisnaga d’espina solitària si ens volem referir a ella amb el seu nom vulgar. Aquesta espècia la trobem a Mèxic, sobretot a l’estat d’Hidalgo.
Són cactus rodons amb un color verd molt intens que crea colònies molt extenses que no acostumen a passar els trenta centímetres d’alçada. És un cactus curiós per les seves punxes: tant pot ser que no tingui punxes, com que d’un mateix lloc en surtin mitja dotzena. Aquestes són blanques amb la punta negra i no solen ser gaire llargues. Les flors coronen la Mammillaria amb quatre possibles colors: rosa, porpra, crema i groc. Floreixen sobretot a la primavera, però es pot allargar fins a finals d’estiu. Produeixen uns fruits d’uns tres centímetres de longitud d’un color vermell molt llampant. Pot viure bé amb una exposició amb sol directe o semiombra i en climes secs i càlids. Poden aguantar temperatures de fins a zero graus sempre que la terra estigui seca. Per regar, és interessant fer-ho moderadament a la primavera i estiu, sempre procurant que l’aigua no toqui el cos del cactus deixant d’aportar aigua completament entre la tardor i l’hivern. El seu punt feble és l’excés d’aigua i els atacs de cotonet i aranya vermella. La podem reproduir a través de llavors (plantades a finals d’hivern) o amb fillets que faci la planta mare.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.