La Opuntia Microdasys, és coneguda amb el nom vulgar d’ales d’àngel i és una de les espècies d’Opuntia més comuna que existeix. La podem trobar de forma natural en zones àrides de Mèxic, on l’únic que té és molt poca humitat i aigua i molt de sol. Com moltes altres varietats d’aquesta espècie, a mesura que va creixent va formant un arbust que acaba sent molt dens. Tot i que és una bona opció tenir-la a l’interior de casa al costat d’una finestra on pugui rebre la quantitat més gran i hores de llum possible, si teniu un balcó o un jardí, us recomano que el poseu a l’exterior directament, ja que tot i que agraeix la temperatura ambiental que s’assoleix a dins a casa tant a l’estiu com a l’hivern, hem de recordar que els seus orígens són els deserts, per això, si el podeu tenir a l’exterior, aquesta Opuntia encara us ho agrairà més.
A mesura que va creixent es va ramificant a còpia de formar segments, penques o orelles (un altre dels seus noms comuns és: orelles de conill, perquè a les ramificacions també se’ls diu orelles) d’uns quinze centímetres de llarg. Si ens hi fixem, a les arèoles no hi ha punxes, sinó que hi ha uns pèls molt petits anomenats “gloquidis” que si per mala sort us en claveu un, començareu a maleir la planta amb tots els idiomes inventats. Per això, us recomano i aconsello, que si heu de remenar qualsevol Opuntia, ho feu amb uns guants ben gruixuts.
Pel que fa al reg, durant l’estiu ha de ser molt regular i moderat. Regar un cop a la setmana quan faci més calor serà més que suficient. A la primavera, quan les temperatures mínimes siguin iguals o superiors als sis graus positius serà el moment de començar a regar, amb un cop cada quinze dies n’hi haurà prou. I a la tardor i hivern, si voleu regar només un cop al mes a la tardor i després deixar d’aportar aigua fins a la propera primavera, això és el més apropiat. Només veurem la floració en aquells exemplars que superin els seixanta centímetres d’alçada si estan les millors condicions òptimes. Ens ofereixen unes flors petites, de quatre centímetres de diàmetre amb un color groc i les vores vermelloses. Podrem gaudir d’aquest espectacle des del final de la primavera fins al final de l’estiu. La flor deixarà pas a uns fruits petits de color vermell fosc. Com he dit abans, els hi agrada el sol directe, com més hores millor.
No resisteix gens ni mica ni el fred i molt menys les gelades, per això no convé exposar-lo a temperatures inferiors als cinc graus positius. Si l’exposem a temperatures més baixes de cinc graus, aconseguirem que es podreixi i mori. És una de les espècies que pot rebre més atacs de plagues i malalties, sent el cotonet, els caragols i les formigues els seus principals enemics.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.