Cactus Opuntia Subulata

Aquí tenim la Opuntia Subulata i és coneguda arreu del món amb el nom d’agulles d’Eva. És un dels cactus més famosos i comuns que hi ha. És una planta robusta, de port arborescent (que té un creixement similar a un arbre) i molt ramificat que creix en alçada aconseguint normalment entre dos i tres metres fàcilment o arribant fins i tot en casos especials als quatre o cinc i tenint un diàmetre d’entre deu i quinze centímetres. Els brots que surten a les puntes són allargats i força fràgils. Poden créixer fins als cinquanta centímetres de llarg.

La tija, normalment fa entre sis i deu centímetres de diàmetre. Si ens fixem en l’escorça més vella, podem veure que és llisa i marró. Les arèoles que estan a la part superior dels brots tenen grups d’espines d’entre quatre i vuit completament rectes, fortes i de color groc a gris mesurant fins a sis centímetres de llarg.

La floració és bastant curiosa: només és dona en aquells exemplars que tenen una mida considerable. Surten quan comença a fer calor i ens ofereix unes flors grans, molt vistoses de color rosa vermellós amb l’interior ataronjat i la base blanquinosa. Fan entre set i deu centímetres de llarg. Quan comencen a aparèixer les primeres flors, també surten les fulles que també són relativament grans i persistents. Aquestes apareixen als extrems de les tiges i cauen al començament de l’hivern. Quan la flor s’ha marcit, deixa pas a uns fruits espinosos d’uns deu centímetres.

Pel que fa a les temperatures mínimes, no convé exposar-la a menys de quatre graus negatius, ja que podria morir. Tot i que s’ha donat el cas que si està en un lloc on la humitat atmosfèrica es baixa, pot aguantar fins a dotze graus negatius sempre que no sigui prolongadament. No obstant això, us aconsello, mai deixar-los sobrepassar els cinc graus positius. És una espècie que creix bé i no ofereix dificultats de cultiu, suporta bé la sequera i les ventades marítimes.

Li agrada estar en l’exterior, a ple sol o a l’ombra de la tarda. Si la teniu a l’interior, necessita llum brillant i una mica de sol directe, almenys durant quatre o cinc hores al dia. Finalment, s’ha de regar regularment a l’època de calor, però permetent que el substrat s’assequi completament abans de tornar a regar i no regar mai en excés. A la primavera regar un cop cada quinze dies, a l’estiu un cop a la setmana, a la tardor un cop al mes si s’escau i a l’hivern, cal mantenir-ho sec. És preferible no regar en dies ennuvolats, humits o freds.