Cactus Pachycereus Marginatus

El Pachycereus marginatus també conegut amb el nom vulgar de cactus orgue o el sinònim científic de Stenocereus marginatus, procedeix de Mèxic i el sud-oest dels Estats Units. Són cactus que es fan molt grossos. Creixen en forma de columna i poden ser de color verd fosc o grisós. Poden superar els set metres d’alçada i tot i ser cactus solitaris, es ramifiquen sigui des de la base o des de la meitat de l’exemplar. Són curiosos perquè la punta té una forma molt rodona en diferència amb alguna altra espècie que acaben en forma més aviat punxeguda. Com que són de creixement molt ràpid, la gent els fa servir per fer barreres als jardins, tot i que es poden plantar també en un test, sabent que ni de bon tros creixeran fins als set metres. Arribaran fins a la mida que el test ho permeti. Les flors apareixen a la part superior, tenen forma de campana, són de color vermell i acostumen a sortir a la primavera. Creixerà a la perfecció si el teniu en un lloc on li toqui el sol directe i també si té unes temperatures que siguin considerablement altes, ja que no li convé els climes humits ni les temperatures inferiors als vuit graus. Una cosa que podeu tenir en compte és que si el vostre Pachycereus és jove, a l’estiu és millor que li proporcioneu una mica d’ombra, si no us podeu arriscar que es cremi. I pel fred, si el teniu en un test, el podeu posar a l’interior de casa al costat d’una finestra on estigui en tot moment ben il·luminat i rebi llum solar. El reg serà moderat durant l’època de creixement, un cop cada quinze dies a l’estiu, esperant que el substrat estigui completament sec i a l’hivern o quan les temperatures siguin inferiors a set deu graus, deixar de subministrar aigua fins a la primavera següent. És un cactus curiós també per la forma d’estrella que té, on a cada punxa, que són les costelles, recorren unes línies blanques d’on d’allà en surten les punxes, que són petites, però que n’hi ha moltes. En principi, si només toqueu la part verda, no correreu el risc de punxar-vos.