Cactus Parodia Magnifica

Avui us presento un cactus que em fa especial il·lusió, ja que amb aquesta espècie és amb la que tot va començar i vaig iniciar la meva col·lecció. Però no va ser fins uns anys més tard que la cosa va anar més seriosament. Bé, es tracta de la Parodia Magnifica, conegut amb el nom científic de Notocactus Magnificus o Eriocactus Magnifica i és procedent de Brasil. Tenen el cos verd-blavós, de forma globular quan és petit i canvia a cilíndric amb el temps. Pot arribar a créixer fins al metre d’alçada i té tendència a formar grans colònies amb una quantitat bastant considerable d’exemplars petits. És un dels gèneres de cactus que té les costelles més marcades, i de les que es veuen més clarament les arèoles i les punxes que surten de cada una d’elles. Tenen una llanositat que pot ser blanca o groga i un grapat de punxes també grogues o blanques d’un centímetre aproximadament.

La floració d’aquesta Parodia és de les més boniques que he vist fins avui: fa unes flors a la part superior del cactus de color groc molt viu (els pètals són d’un groc llampant, mentre que els pistils són d’un groc més fosc) i són considerablement grosses, quan estan completament obertes, poden fer cinc centímetres de diàmetre. Pot florir des de finals de primavera fins a mitjans d’estiu si el temps acompanya. No li agrada gaire estar a ple sol, prefereix un ambient de semi ombra, com per exemple sota uns arbres (que és on el tinc jo i fa dotze anys que està allà sota unes pereres) o si el teniu a la terrassa, val més que el poseu en una cantonada on només li toqui el sol a primera hora del dia. A les hores centrals del dia, si podeu, proporcioneu-li ombra a través d’un para-sol si es dona el cas que l’heu de tenir a un lloc on toqui el sol tot el dia. Heu de tenir en compte això, la radiació pot ocasionar cremades al cos del cactus. Si són petits no haurien d’estar exposats a temperatures inferiors als cinc graus positius, però un cop són grans poden aguantar glaçades de fins a tres graus negatius sempre que no siguin gaire continuades. Si això passa, val més que li proporcioneu protecció ja sigui posant-lo a l’interior de casa (si és petit) o posant-li una coberta per sobre (com un plàstic d’hivernacle o una tela negre perquè si li toca el sol que retingui l’escalfor).

Pel que fa al reg, ha de ser moderat a la primavera i estiu, un cop cada quinze dies està bé perquè recordeu que ha d’estar en semiombra. A la tardor i hivern deixar de regar. A la tardor com a molt es pot regar un cop al mes, però no us ho recomano gaire. A l’hivern sí que el reg ha d’estar suspès completament fins a la següent primavera. Abans de regar, com sempre, ens assegurarem que la terra està completament seca.

Finalment, són bastant resistents a les plagues i malalties, però hem de tenir en compte els atacs de pugons i cotxinilles (el cotonet blanc aquell que un cop es fica al cactus és bastant difícil de treure). Això és gairebé només si el teniu en interior, i acostuma a aparèixer si el reg és excessiu i està a una zona molt mal ventilada a més que també poden sortir fongs.