Cactus Senecio Stapeliiformis

Aquesta espècie de suculenta anomenada Senecio Stapeliiformis o com es diu amb el sinònim llatí Senecio stapelia o com jo el vaig conèixer, com a cactus llapis, per la forma curiosa que té que recorda a aquest petit objecte. Els podem trobar repartits per Àfrica del Sud. Es caracteritzen per ser tiges úniques que es poden ramificar tant des de la base com des de les puntes. No acostumen a fer-se gaire grossos, arriben com a molt a fer trenta centímetres d’altura i són de color verd fosc i gris. Fa unes fulles molt petites que fan forma d’escata. Tot i que li agrada molt la llum del sol, no s’ha d’exposar a la llum solar directa, ja que us pot passar el que per desgràcia m’ha passat a mi, i és que el sol us el cremi. Sí que és cert que li agrada el sol directe, però sempre des de la precaució de les hores centrals del dia a les èpoques més caloroses de proporcionar-li una mica d’ombra, si no us passarà el que ja he dit, que es pot cremar i, per tant, morir. El fa una suculenta ideal per tenir-la en interiors, al costat d’una finestra o en una habitació molt ben il·luminada, sense que li toqui el sol directe. Si el lloc on està li agrada, podrem gaudir de la seva floració, doncs és una de les espècies que fa les flors més persistents de totes alhora que molt maques i vistoses. Són de color vermell i les podrem apreciar entre finals d’estiu i mitjans de tardor. Per regar-los van al contrari que pràcticament els altres cactus i suculentes exceptuant algun gènere. La seva època de repòs és a l’estiu i l’època de màxima activitat és a l’hivern, quan a diferència dels altres, a l’estiu és quan estan amb activitat i a l’hivern en repòs. Doncs tenint això clar, a l’estiu s’haurà de regar molt poc, com a molt un cop al mes i regar moderadament la resta de l’any esperant això sí que la terra estigui completament seca abans de tornar a subministrar aigua. No convé que la temperatura inferior baixi dels vuit graus positius.