Cactus Mammillaria Bombycina

Aquí tenim un dels cactus que més m’agraden, però alhora que menys m’agrada tocar degut a la forma de les seves punxes, que creixen en forma d’ham (com els hams de pescar) i això fa que si per mala sort et punxes, et costi molt de treure i al mateix fet que et punxis amb les espines que hi ha al costat. És tracta de la Mammillaria Bombycina. És coneix amb el nom vulgar de Bisnaga de seda i la trobem majoritàriament a Mèxic.

Quan estan al seu hàbitat natural, formen colònies que poden créixer fins als vint centímetres d’alçada, però si els tenim plantats en un test a casa, des d’un bon principi a menys que no compris algun exemplar que tingui ja bastants cactus petits, trobem només una planta a cada test, i si la cosa va bé, es pot reproduir amb facilitat. Entre la punxa i la part verda, podem observar una vellositat blanca aparentment fina. Aquesta part (entre la punxa i la part verda) s’anomena aixella. Les punxes són vermelloses.

Pel que fa a les flors, al ser de la classe Mammillaria, floreixen pràcticament tota la temporada de primavera i estiu. Fa unes flors petites, de color porpra o rosa que surten a la part superior, com una corona, per això es diu que aquesta espècie són uns cactus coronats. Produeix uns fruits blanquinosos on al seu interior hi ha les llavors negres per poder crear noves plantes. Normalment, la bisnaga de seda prefereix un ambient de semiombra, però si ha d’estar a ple sol, tampoc li desagradarà, sempre que tenim en compte que a l’estiu si per casualitat el sol és molt calent, de proporcionar-li una mica d’ombra. Durant l’hivern, és millor no deixar-lo que passi dels tres graus positius. Pel que fa al reg, s’ha de tenir en compte que és molt resistent a la sequera, tot i això, durant la primavera i estiu, és recomanable regar un cop cada quinze dies esperant sempre que el substrat estigui completament sec. Si això no es respecta, un excés de reg portarà el cactus a tenir malalties fúngiques i com a conseqüència, la pudrició de la planta. Per això, és molt important que quan comencen a baixar les temperatures dels sis graus positius, deixar d’aportar aigua (des de la tardor fins a la següent primavera, quan les temperatures tornen a superar els sis graus positius).

Per últim, a part de la possible propagació per llavors, podem fer-ho fàcilment a través d’algún fillet o d’alguna part trencada.