Aquí tenim la Rebutia Spinosissima procedent de l’Argentina, la coneixem també amb el sinònim científic de Rebutia hoffmannii. Dintre de l’espècie de Rebutia, hi ha tres varietats que són la Rebutia Hoffmannii, la Rebutia Spinosissima i la Rebutia Fiebrigii que es diferencien només per les espines i la forma de la tija, que és més petita, plana i amb tubercles.
Les espines són denses, molt fines, blanques amb les puntes marrons, molt nombroses i difícilment es distingeixen les central de les radials. S’intueix que té entre cinc i sis espines centrals més fortes i llargues que les radials, que aquestes últimes fan uns deu mil·límetres.
Les flors són d’un vermell maó clar, més fosc per dins, amb forma d’embut, d’uns trenta mil·límetres de llarg i entre vint-i-cinc i trenta d’ample. Si mirem la flor més detalladament, veurem que criden molt l’atenció els pistils, que són de color blanc i es fusiona amb el color verdós pàl·lid del tub. Tot seguit, deixa pas al fruit, que és petit i esfèric, de tres a quatre mil·límetres d’ample i curiosament està cobert d’escates i pèls. Al seu interior té unes llavors allargades també molt petites, d’un mil·límetre de llarg.
El reg ha de ser moderat durant tot l’any, podeu fer el següent: un cop a la setmana a l’estiu, un cop cada quinze dies a la primavera, un cop al mes a la tardor i deixar de regar quan les temperatures mínimes siguin inferiors als sis graus positius. Aneu amb compte de no regar mentre el substrat estigui humit, sinó, podeu produir una pudrició a les arrels i que se us mori aquest espectacular i estrany exemplar.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.