Cactus Ferocactus Pilosus

Aquí tenim el Ferocactus Pilosus. Se’l coneix millor com a biznaga de barril de llima i prové de Mèxic. El seu nom en llatí, té una traducció bastant curiosa doncs “ferus” s’atribueix a salvatge i “cactus” fa referència a les espines d’algunes espècies. Generalment, és descrit com a un cactus simple, però ple de punxes, d’entre cinquanta centímetres i un metre d’alt i de trenta a seixanta centímetres a mesura que va creixent. El creixement de les espines és bastant curiós també. De cada foradet de punxes en poden sortir entre quatre i nou, es pot diferenciar clarament com quatre d’aquestes es disposen en forma de creu, mentre que les altres són bastant més curtes i es concentren al voltant de la creu. Les espines acostumen a ser de color vermell, grogues o ambdós colors. Quan acaba la floració, apareix un petit fruit grog i que per cert és també comestible. Aquesta no és una planta a qui li agradi estar en espais tancats o poc il·luminats, per això és bo tenir-los al sol la major part del dia sense oblidar que els que són petits o tenen poca edat, us recomano que els i poseu una mica d’ombra a les hores més càlides del dia, així garantim un desenvolupament òptim. En ser una classe forta, tolera temperatures de quaranta graus de màxima, però ni li agrada gens ni mica el fred, per això és millor exposar-los a temperatures inferiors als cinc graus positius. La seva temperatura ideal màxima està entre els vint-i-dos i els trenta-dos graus. No aguanta gens bé els excessos d’aigua, als petits si els regueu un cop al mes amb aigua de pluja sense sobrepassar el test (això vol dir que l’aigua no arribi a tocar la part superior del cactus, només s’ha de mullar la terra) i els que ja són adults, sobreviuen amb l’aigua de pluges ocasionals.Un apunt curiós, en aquesta espècie, s’ha registrat algun cactus amb vuitanta anys, i això els fa ser molt longeus.