Aquí trobem al Myrtillocactus geometrizans, originari de Mèxic i el coneixem amb els noms comuns de pare nostre o “garambullo”. És una planta molt valorada perquè ajuda a controlar l’erosió del terra i també ajuda a filtrar l’aigua de pluja. Es tracta d’un cactus amb forma de canelobre, columnar i molt ramificat. Amb unes tiges que creixen juntes i densament. Si estan plantats en el seu hàbitat natural, poden arribar a fer quatre metres i mig d’alçada i fer fins a cinc metres d’amplada. Té una barreja de colors entre blau i gris. Produeix un fruit petit dolç i comestible molt semblant a un nabiu, de color vermell fosc i amb un diàmetre d’entre vuit i vint mil·límetres. Les flors es veuen petites en comparació a la dimensió del cactus. Fan entres dos centímetres i mig i tres centímetres i mig, i acostumen a ser de color blanc verdós. L’època de floració és entre febrer i abril, i aquestes duren només un dia, la qual cosa és una pena si no estàs present a casa o allà on sigui que el tinguis. Un apunt curiós és que no florirà fins que tingui una alçada de seixanta centímetres.
Són cactus semiresistents, això vol dir que ens hem d’assegurar que la temperatura mínima que aquest Myrtillocactus suporta són els quatre graus negatius. No obstant això, és adequat controlar que la temperatura mínima nocturna no baixi dels deu graus positius. Quan això passi, se li ha d’aportar algun tipus de protecció, com un plàstic d’hivernacle o moure’l si és possible a l’interior de la casa. Pel que fa al reg, ha de ser abundant i regular a l’estiu, sempre deixant assecar el substrat abans de tornar a subministrar aigua a la planta. A l’hivern, el reg ha d’estar molt limitat, per evitar que les tiges i les branques es marceixin. Per això, us recomano que aporteu aigua un cop al mes. Com que és un cactus que a mesura que creix va prenent la forma d’un arbre, per tant, es farà gros, necessiten molt espai. Ens podem trobar que si no li donem suficient espai, si per mala sort hi hagués una ventada, hi hauria el perill que el tombés, provocant el seu trencament parcial o total, i això senyores i senyors, sí que seria una gran desgràcia! Pel que fa a les plagues, és una planta relativament resistent, és molt rústica; tot i això, no ens hem de deixar enganyar per la seva aparença i hem de controlar ja la mare de totes les plagues, les cotxinilles de cotó.
Finalment, hem de tenir molt clar que a l’hora de trasplantar el Myrtillocactus hem d’esperar dos anys o també quan observem que el test s’ha quedat petit. Quan són petits convé proporcionar semi ombra i quan ja són exemplars adults, donar a ple sol.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.