Cactus Chamaecereus Silvestrii

Chamaecereus Silvestrii ha sigut un dels cactus que més anys ha estat a la meva vida. A casa meva jo sempre he vist un test molt gros que quan arriba la primavera, s’omple d’unes flors vermelles ataronjades petites que aguanten obertes tot el dia, i quan el sol s’abaixa, es comencen a tancar fins al dia vinent. I aquestes flors jo les he vist obertes fins a una setmana. Té el nom comú de cactus cacauet, per la forma i mida que té, que recorda a aquest fruit sec, i és originària d’Argentina, més concretament del nord. Es considera un cactus nan. No creix en alçada, però sí que ho fa en amplada. Forma una planta compacta que pot fer fins a cinquanta centímetres d’ample i les tiges més grosses poden fer quinze centímetres i créixer horitzontalment. Tenen un diàmetre d’entre 1,5 i 2,5 centímetres. Són de color verd clar i en la llargada de cada tija en sobresurten les punxes.Li agrada més aviat un lloc on tingui semi ombra, perquè si li toca el sol directe durant massa estona i sobretot si és a les hores centrals del dia on el sol és més calent, hi ha perill que canviïn de tonalitat de verd a vermell i això farà que s’assequin massa. En canvi, si el teniu en un lloc on tingui massa ombra i li rebi molt poca llum solar, això provocarà que cada una de les tiges que forma el cactus s’allarguin per buscar llum i com a conseqüència perdin força tant en color com amb empobriment de la floració i també perdran capacitat de fer punxes. Aquesta classe de cactus en concret, és una de les més resistents que conec i que tinc a casa. No té problemes per aguantar temperatures sota zero, s’ha registrat algun cas on ha aguantat fins a vint graus negatius. Al contrari que moltes de les altres espècies, el Chamaecereus silvestrii necessita el fred de l’hivern per a poder florir. La humitat no li agrada gaire, per això és bo regar-los durant la temporada de creixement (primavera fins a la tardor) un cop per setmana i cada vint dies o un cop al mes (si s’escau que el teniu en una zona on pràcticament no hi ha fred o és inexistent per evitar l’assecament del cactus). Un apunt personal: Des de sempre a casa ens han agradat les flors, sempre n’hi ha hagut, i jo quan era petita em quedava mirant el test on estava aquest cactus i em preguntava a veure quina classe de planta era, ja que em deien que no m’hi acostés perquè em podria punxar, així que la mirava de prop sense tocar-la, mirava cada detall com les punxes que tenia, el color que era i sobretot quan era època de florir, em quedava sorpresa com d’una cosa que jo considerava estranya, curiosa i alhora bonica, podria fer unes flors d’aquella mida i també sortir-ne tantes al mateix temps. No va ser fins uns anys més tard que vaig ser conscient que allò no era una planta qualsevol, sinó que es tractava d’un cactus. Va ser llavors que vaig entendre perquè sempre em deien i insistien que no m’hi acostés i que sobretot no el toqués, perquè em podria fer molt mal!